DIES
HORES
MINUTS
SEGONS
Un diàleg sobre la pèrdua: de l’aigua, de la pluja, d’un futur sense flors, sense el verd dels camps sembrats, sense arbres vius i sense rius, del paradís en el que hem viscut fins ara.
Sobre l’abandó: per què els núvols passen de llarg?
Sobre deixalles, reciclatge i col·laboració: el que hauria d’haver acabat a les escombraries ha esdevingut objecte de contemplació, fragments de vida recuperats.
Sobre la creació artística: les mans com a eina tecnològica al servei de la intel·ligència natural, les emocions i l’experiència humana.
I sobre l’objectiu delirant d’imaginar un jardí impossible fet de material de rebuig, ampolles d’aigua de plàstic, i de natures mortes arrossegades pel vent i el mar. Un jardí on les flors en lloc de brotar cauen i volen. Una ofrena floral. Un ball cerimoniós d’invocació de la pluja. Pinzellades en l’aire.
Agraïments: Ruben Altabella, Rosa Alvarez, Serralleria Bataller, Angie Faus, Esperança Garcia Aubert, Isabel Muiños, Margarita Rabat, Ràdio Palafrugell,
Montserrat Ribes, Montse Rovira, Pepa Salamero, Germán Sebastià i Yolanda de Zuloaga.
Can Genís
“Un jardí impossible. Quan el plàstic floreixi, ploguin pedres i caiguin les flors” a càrrec d’Espe Rabat
Horari d’obertura de 10 a 20.30 h